Tria el teu idioma...

divendres, 7 de setembre de 2012

Una història personal

De petita m'agradava molt dibuixar i el meu dia preferit era aquell en el que em venia a buscar l'avi a l'escola. Passavem la tarda junts i mentres ell feia els seus mots encreauts o llegia La Vanguardia, jo omplia caixes de sabates amb llibretes i llibretes plenes de dibuixos, titelles fets amb paper, pedres i petxines decorades amb acuareles, redaccions, poesies,...quin gran equip formaven, eh avi? Tu vas ser el meu mestre i el meu primer fan! Recordo com si fós ara quan vas capficar-te pel meu aniversari, tossut com sempre, en comprar-me un cavallet amb la seva tela per pintar. Mai ningú ha cregut tant en mi.
"Corre, salta, brinca i vola..." (fent cas sempre a l'avi)
- De fet, així mateix em vaig fer un trau a la seia uns dies després d'aquesta foto...-


Així va començar tot i així ha seguit durant tot aquest temps. Gràcies a tu, avi, la imaginació i la creativitat m'acompanyen i m'ajuden dia a dia a veure la vida des d'una vessant molt i molt positiva.


-"En tot dia dolent sempre hi ha algun moment al dia, SEMPRE!, on se t'escapa el somriure sense voler...a que no m'equivoco?"

- No t'equivoques avi...no t'equivoques.

Com podia existir una persona tan seria, severa i disciplinada en un cos tan sensible i humà com el teu?
De fet, el cavallet no va arribar mai. Finalment, la raó de la majoria va imposar-se a la passió desenfrenada d'un avi boig per la seva neta. Era evident! i algo obvi i totalment comprensible, perquè jo només tenia 7 anys...

Però avui en tinc 35! i si estiguessis aquí, avi preciós,  estic ben segura de que estaries molt orgullós de la teva petita Esther....

Bé Gargamel, sense més preàmbuls...ja saps per qui és doncs aquest blog. De fet, és una nova caixa de sabates, algo més moderna, eh??? ...on guardaré tots els dibuixos que vagi fent de la vida per tu...!




Ja saps que t'estimo, oi? No cal que t'ho digui tantes vegades doncs...ho seeeeeeee pesaaaaat!!!!!!  jejeje :P

Esther


5 comentaris:

  1. Hola guapa!!
    Doncs res, et segueixo!!! i farem el compte enrrera fins el 6 d'Octubre!!! M'ha agradat molt aquesta entrada!!!! Sens dubte els records de petits son tan dolcos!!!!
    Un peto ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiiiii!!!! Ja queda poquet!!! quines ganes!!! Moltes gràcies pel teu comentari:) un petoooo!!

      Elimina
  2. Molt bé! Sí senyora! Conexia la influència de l'avi en tu, però no m'imaginava que perdurés fins avui i fos tant viva en tu. Me'n alegro molt, aquestes son referències a la vida que no em de perdre mai i que ens ajuden a saber d'on venim, qui som i què volem quan estem desorientats...
    Et felicito! Explota al màxim les teves qualitats (que tots sabem que son moltes) i la teva personalitat sense complexos.
    Visca la Terra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets un sol germanet!!! T'ESTIMOOOOO!!
      ...v i s c a ! ! ! :D

      Elimina
  3. M'estic mirant el teu blog de dalt a baix, m'encanta el teu estil tan fresc. Però aquesta entrada m'ha emocionat i la carta, que bonic que la conservis.
    Preciosa entrada ♥

    ResponElimina