Tria el teu idioma...

dissabte, 3 de maig de 2014

Especial Art Journal Challenge nº49 - SOMETIMES IT'S HARD TO...


Durant la segona quinzena d'abril hi va haver l'habitual repte d'Art Journal al blog de SODAlicious.

M'agrada sempre ensenyar-vos els treballs que hi presento abans de que s'acabi el repte, sobretot per animar-vos a participar aportant, si puc, el meu granet de sorra a les vostres inspiracions.

Però aquest cop ha estat diferent. M'ha costat molt escriure les quatre ratlles que sempre faig explicant-vos el que significa per mi el treball presentat.

I es que aquest va ser precisament el tema: 

"SOMETIMES IT'S HARD TO..."
" A vegades és dur..."


Per mi és molt important que en cada art journal que faig hi hagin plasmats els meus sentiments. D'això es tracta i per això m'agrada tant fer-ne. A vegades ho aconsegueixo més, d'altres no tant, però sempre hi són.

Avui em trobo disposada i amb ganes d'explicar-vos la nostra història

Perquè a vegades és dur...

Doncs moltes coses, però jo en recordo especialment una:

...dir adéu a algú que t'estimes.

"Tan bon punt em vaig posar a fer-lo vas aparèixer tu al meu cap i una foto que tenia guardada amb una de les nostres últimes despedides l'estiu passat...

No podia ser d'una altra manera, havies d'acompanyar-nos sempre a la porta de casa i quedar-te plantada dient-nos adéu observant com marxàvem fins que ja no ens veies :)

No puc evitar somriure cada cop que et recordo i emocionar-me a la vegada pensant en tu i en totes aquelles històries i historietes que compartíem.

Perquè he crescut recolzada per tu en totes les meves decisions. Encertades o no, com tu em deies: T'arrepentiràs sempre de les coses que no fagis si realment les vols, mai de les que decideixis fer per moltes vegades que t'equivoquis. Que cert!

Perquè m'has animat a seguir endavant sense dubtes ni por de cap mena durant tots aquells anys que estudiava, que treballava de dilluns a diumenge, que decidia marxar una temporada a algun altre país...

Perquè podíem passar mesos i mesos sense veure'ns però una simple trucada telefònica dient-te -Àvia, estic bé, a tu ja et feia feliç! (...i a mi també)

Perquè has estat cómplice i amiga de tots els teus néts, defensant-nos davant de tothom fins i tot quan no fèiem les coses bé. Tots hem arribat tard alguna vegada als teus dinars familiars perquè la nit anterior havíem sotit fins les tantes i al arribar entre crits i soroll sempre ens deies en veu baixa: 
- Ben fet fill, t'ho has passat bé? hehehe...






Encara no he borrat el teu telèfon del meu mòbil i moltes vegades tinc l'impuls de trucar-te quan hi veig el teu nom. 

-Vés! ;)

Què gran àvia!


Canvàs "Àvia Montse" : http://scrapa-m.blogspot.com.es/2013/08/avies.html

A vegades és dur dir adéu, sí....

3 comentaris:

  1. Què bonic, Esther! Ben segur que la teva àvia està ben aprop teu perquè la gent que dus al cor mai marxa. Un petonàs!

    ResponElimina
  2. Preciós... i quan de sentiment!!! Mentres la recordis sempre estarà amb tu!!
    Ptonets!!

    ResponElimina